Salvador Boix est né dans la petite ville catalane de Bañolas (Gérone) en 1958. Tout petit enfant, donnant la main à son grand père Miguel, il a fréquenté assidument toutes les plazas de la catalogne taurine, Barcelona, Figueras, Gerona, Olot, San Feliú, Tarragona …

Musicien, pratiquant la mandoline et la flûte traversière, il entreprend dès 1979 une carrière professionnelle, prêtant son concours, à divers groupes de musiques traditionnelles catalanes comme Lisboa Zentral Café ou la Orquestra Sant Martirià.

Parallèlement, il se fait périodiste et écrivain taurin, donnant des articles à El País ou à La Vanguardia… et aussi commentateur taurin à TVE ou BTV, Barcelona TV…

En mars 2010, il témoigne devant la  Commission de l’écologie au Parlement Catalan pour y défendre la tauromachie lors du débat sur sa prohibition.

Pedro Balaña Monbrú

En 2007, il devient apoderado de José Tomás dont il se sépare en 2013 pour le redevenir en 2016 et l’être toujours aujourd’hui.

Sébastien Giraldez vient de nous donner, ici-même, une excellente traduction de sa lettre à Pedro Balañá Mombrú encore propriétaire mais probablement fossoyeur des arènes de “la Monumental à Barcelone”.

Ci-après, cette lettre dans sa version originale catalane pour tous ceux, occitans compris, bien entendu, qui accèdent à la force et à la beauté de cette langue romane.

Quina vergonya, Pedrito.

     De què tens por? Que t’han amenaçat, potser? Qui? On? Que t’han dit que si ho intentaves t’inspeccionarien els comptes corrents i les butaques dels cines i t’has espantat? Potser hauries d’explicar-ho si ha estat així. Però no ho faràs, i encara menys donaràs la cara, perquè tens por i et manca valor. Sempre t’has amagat en lloc de reaccionar com un valent, com un home amb memòria i dignitat. T’acolloneixes i et mires la cartera fins traïr la teva propia història i la de la gent que t’ha respectat i que t’ha fet ric.

     Segur que ja fa temps que ho tenies tot ben lligat i pactat amb els poderosos com tu, amb molta moneda pel mig, ordint en secret l’últim saqueig a la tauromàquia de forma abjecta i covarda. La història ho desvetllarà i si hi sóc, t’ho recordaré.

     Els pobres aficionats que havien confiat en la vostra dignitat i valentia per a liderar l’intent – al menys l’intent- de resurrecció, ara estan desolats i, sobretot, emprenyats. Ens heu enganyat; heu comès una estafa moral i històrica; heu traït la bona fe de molta gent que confiava que retornarieu al toreig una mica del que el toreig us ha donat al llarg de l’últim segle. Només havieu de posar fil a l’agulla de l’intent. Tant sols l’intent ja us hagués redimit, Pedrito. Però ni això heu volgut fer. La història escriurà que en Balañá va ser un pusil·ànime sense el coratge necessari per recuperar el toreig a Barcelona, ni amb les lleis al costat. No hauries de poder dormir tranquil, Pedrito. Jo no podria.

     L’afició està molt decebuda i enfadada. Il·lusos, els aficionats confiaven que els farieu costat: el pobre Gibert que s’hi va deixar la salut; i en Josa; i tants altres que van lluitar per a restablir la nostra dignitat arrebassada el 2010 no es mereixen aquesta traició de part vostra.

     Tu, el teu pare i el teu avi heu vist córrer la sang dels valents a l’arena de la Monumental al llarg de cent anys i a costa seva ara sou fastigosament rics.

     Però no se os ha pegado nada. Quina mala sort!

     Heu demostrat ser uns covards, indignes de la fortuna que heu guanyat esprement les femorals dels toreros i les il·lusions de la gent.

     No hi ha dret, Pedrito. No hi ha dret.

     Salvador.

Pour les mêmes polyglottes, voir, ci-dessous, la vidéo d’une interview en plusieurs chapitres de Savador Boix qui date de 2010.

L’écouter amène à penser que les gens de la région de Barcelone qui n’aiment pas la corrida ne sont pas de véritables catalans

Jean-Jacques Dhomps